Fustes d’embotits, plates d’entremesos 

L’esforç enorme del sector porcí, del gremi de carnisseria i de tota la indústria de la carn fa que cada cop l’assortiment d’embotits exposats als taulells sigui de la qualitat més excelsa. 

Els concursos han engrescat les cansaladeries a millorar, alhora que han despertat l’interès dels consumidors a tastar els primers premis i els accèssits. Llonganissa, catalana, botifarra d’ou, botifarra de perol, cap de llom, baiones, paltrucs i bisbes blancs i negres, amb llengua o amb una punta d’all, botifarres i pans de fetge, fuets, secallones…

Això està propiciant el retorn de tres figures glorioses de la història de la cuina del país: els entremesos variats, l’amanida catalana i la taula d’embotits.

Els entremesos, mitificats com a plat de benvinguda de les festes majors, tornen fent el camí invers. Van quedar diluïts en els pica-pica situats al centre de la taula, per compartir. La taula queda espectacular i acolorida.  També queda espectacular i acolorida si deixes que el cansalader et prepari una o dues rodanxes de cada peça per posar a cada plat, combinat amb una cullerada d’ensalada russa, algun tros de tomata, un grapadet de fulles verdes, una mica de puré de cigrons, anxova, tonyina i sardina en conserva, ous mimosa, un tros de bolet confitat, un tros de pebrot escalivat i alguna verdureta confitada, que pot ser bròquil o bitxo blanc. Hi ha infinites fórmules i combinacions per fer entremesos variats.

Els festius entremesos variats poden tornar a ser terrenals i esdevenir l’entrant o el primer plat de l’apressat menú diari. L’amanida, el tros d’ou bullit i dos o tres rodanxes fines d’algun embotit.

El tercer retorn és la taula d’embotits en les seves diverses formes. És atractiva quan arriba una fusta i un ganivet amb un assortiment d’atractives peces senceres, perquè cadascú es talli allò que li ve de gust. La idea més moderna s’inspira en el tagliere  de salumi, encara molt viu a Itàlia, i el plat d’entremesos. Molt pràctic, tot arriba emplatat, amb porcions precises. El comensal pot menjar amb els dits. El comensal pot menjar com vulgui i fer-se el pa amb tomata o demanar que li portin sucat. Pot demanar el pa torrat o sense. I demanar vi o cava o birra o aigua! 

Per què es devien perdre aquells temples del pa amb tomata amb embotits? Tenim els instruments: pa bo, l’oli extraordinari i embotits excel·lents!!!

Autor: Salvador Garcia Arbós