Autora: Carme Gasull
Catalunya és terra d’embotits, porcins, principalment, però no de manera excloent. Perquè al país també s’elaboren embotits amb altres tipus de carn, com la de xai, i amb peces particulars, com els menuts. Visca l’aprofitament! Són productes de producció petita aquests, de temporalitat sovint, romàntica i testimonial en alguns casos ja que només es fan en un sol poble o obrador. Productes que, en qualsevol dels casos, mantenen tradicions ancestrals i oficis i que volen ajudar a singularitzar determinades zones gastronòmicament.
Són els que mantenen i impulsen aquests embotits singulars amb aliances fidels o puntuals. Si és que no s’ajunten ambdós oficis a la mateixa casa! És el cas de la família Rafel Prat, restauradors i carnissers amb negoci propi, Casa Kiko ‘Lo Pigall’ a Llesuí, comarca del Pallars Sobirà on, entre d’altres, elaboren i serveixen el Farcit de Carnaval, un dels pocs embotits típic dels Pirineus que es feien fora de la matança, en el quan hi intervenen ingredients propis d’aquest període de l’any, com els ous. Es preparava a les cases de pagès i, tot i que va estar a punt de desaparèixer, pallaresos com ells ho han evitat. Es prepara omplint l’estómac del porc amb carn del cap, papada, cansalada, pa, ous, panses, arròs, all, pebre i julivert, i després se sotmet tot a una cocció prolongada, ja que el gruix del farcit és considerable. Se sol menjar durant els àpats festius propers al dia de Carnestoltes, a rodanxes amb pa o entremesos, o bé fregit a la paella.
I a diferents nuclis de població, petits i grans, elaboren encara avui embotit propis, molt locals, amb diferències més o menys marcades respecte als que fan a les poblacions i a les comarques veïnes. Alguns s’han mantingut en el temps, d’altres s’han creat recentment i uns tercers s’han transformat per donar-li una nova vida a algun plat històric i tradicional.
Molins de Rei, comarca del Baix Llobregat, ha estat històricament una vila que ha enllaçat diverses rutes servint de punt de trobada per al comerç entorn l’agricultura, la ramaderia i més endavant la indústria. Aquest va i ve de carros, pagesos i comerciants va donar peu als esmorzars de traginers que s’han mantingut fins a l’actualitat amb una àmplia oferta de bars i restaurants on encetar el dia amb un bon plat de tripa, capipota, peus de porc i una bona varietat d’estofats.
Tot això agafa una dimensió popular de gran envergadura per la Fira de la Candelera, que se celebra aquest cap de setmana, on les colles d’amics queden de bon matí per a esmorzar de forquilla preludi d’un dia de fred al carrer.
Un dels plats que s’ha mantingut constant durant els 171 anys de vida de la mostra ha estat la coradella, un estofat a base de menuts de xai francament saborós, però de consum molt localitzat. Amb la intenció de popularitzar-lo, els molinencs van crear el 2018 la versió en embotit de la menja, que elaboren i venen a la Xarcuteria Cal Manyet i que, del 4 al 6 de febrer també es podrà tastar al Bar Beretxu, al Bar La Llauna, a Cal Mingo, a La Peni i al restaurant Sukapa de la localitat.
Tens curiositat? No et perdis aquesta oportunitat de tastar l’embotit i/o el plat. Consulta on fer-ho i tota l’agenda enogastronòmica de la Candelera a: https://www.candelera.cat/gastronomia/
La girella és una espècie d’embotit elaborat amb arròs i carn de corder, tradicional de la zona pirinenca, tant de la de Lleida com de la de la franja d’Aragó, els orígens del qual es remunten a temps immemorials. La recepta d’aquest embotit al Pallars i a l’Alta Ribagorça es remunta al segle XV i, tot i que al Pallars Sobirà va estar a punt de desaparèixer, s’ha recuperat i revalorat en els darrers anys.
La girella s’elabora amb diverses parts del xai o corder, com l’anomenen per aquelles contrades, inclosos els menuts, arròs, ous, all, julivert, safrà, pebre i sal. Primer de tot, es bullen l’estómac i les tripes del xai per tal de netejar-los. Tot seguit, s’afegeixen a l’aigua la freixura i el cor de l’animal i es bull tot durant vint minuts. A continuació, es barreja i s’emboteix l’estómac amb altres parts del xai: cansalada, pernil i la carn del cap i del coll a trossets, juntament amb arròs, pa, ous, all, julivert, safrà, pebre i sal, i es deixa bullir trenta minuts més.
En resulta un embotit de textura greixosa i granelluda, de color blanquinós i sabor intens. S’acostuma a menjar, per sopar, fregida, tallada a rodanxes o bé amb un suquet de cebes, tomàquets i bolets.
Vols saber-ne més? Visita la Fira de la Girella, que se celebra cada any el tercer o quart diumenge del mes d’octubre, al Pont de Suert, a l’Alta Ribagorça. Durant aquesta mostra de la vida a muntanya, protagonitzada pels antics oficis vinculats al món rural i ramader, es duu a terme una demostració en directe del procés d’elaboració d’aquest producte i, posteriorment, s’ofereix una degustació gratuïta al públic visitant.
I mentre no torna la tardor, tasta-la a casa! Localitza alguns comerços on comprar-la a la Gastroteca.
Aquest embotit autòcton de la comarca del Vallès Occidental havia estat un plat característic de la cuina terrassenca de principis del segle XX però, amb el pas del temps, la seva elaboració gairebé s’havia perdut.
Sort que al 2010, el mestre cansalader de Casanovas Selecció Xavier Casanovas i el xef local Artur Martínez (Aürt, Hotel Hilton Diagonal de Barcelona) van promoure la recuperació d’aquest producte, ara estrella i el primer i únic embotit autòcton de la cocapital de la comarca.
S’elabora amb menuts de porc, ceba, tomàquet, all, ametlla, vi ranci, sal i pebre negre, sense cap additiu, i es pot menjar freda, passada per la paella amb un raig d’oli d’oliva verge extra i servida sobre pa torrat i una punteta d’allioli, o acompanyant unes Mongetes del Ganxet de la zona.
La trobaràs als mercats municipals i a les botigues especialitzades de la ciutat vallesana.
Foto de portada: embotit de coradella de Molins de Rei