Cítrics

Mandarines, clementines i taronges poden arribar a ser les postres perfectes, cada una al seu temps, quan la l’acidesa i la dolçor es compensen, la polpa és imperceptible i són sucoses. 

La temporada dels cítrics comença a la tardor amb les mandarines i les clementines. I encara que ho pugui semblar, les mandarines i les clementines no són la mateixa fruita. Provenen d’arbres diferents. 

Precisament, el clementiner és un híbrid entre el mandariner i el taronger. Té l’avantatge que és un híbrid estèril, cosa que significa que es pot menjar sense entrebancs dels molestos pinyols. Per això, han desplaçat el conreu de mandarines. De fet, cada dia més, sorgeixen noves varietats de cítrics sense pinyols.

De totes les clementines, la millor de totes, la número 1 indiscutible és la clemenules, nascuda el 1953, a Nules, municipi de la Plana Baixa. Juntament amb la clementina fina i l’hernandina, la clemenules és una de les tres varietats autoritzades a la Indicació Geogràfica Protegida Clementines de les Terres de l’Ebre, IGP nascuda el 1996 i que inclou plantacions de les comarques del Baix Ebre i del Montsià.

Qualsevol pagès, llaurador, fructicultor, fruitera o paradista de mercat coincideix que la clemenules és incomparable per la dolçor i acidesa, perquè és formosa, és fàcil de pelar amb la mà, perquè no té llavors, perquè té la polpa fondent a la boca i té molt de suc. La dotzena de varietats de clementines conreades es cullen entre l’octubre i començament de primavera; la clemenules arriba cap al novembre i se’n troba fins a final de gener.

Les taronges comencen a arribar el novembre i la seva demanda no comença fins que ens hem atipat de clementines i desitgem canviar per un altre sabor, encara més universal.

De taronja de taula, la Navelate, que arriba passat Reis i s’allarga fins cap a la Setmana Santa, és la considerada millor de sabor, polpa sucosa i pela, a banda que és una de les més conreades a les Terres Ebre.

Un cop comencen a minvar les taronges de taula, arriben les de suc, entre les quals destaquen les  Valències.

Tant de suc com de taula, tornen les sanguina, ja que és atractiva, saborosa, sucosa, ben balancejada de dolçor i acidesa i un característic punt de maduixa amb taronja. Les sanguines es troben a partir del gener i el febrer.

Els cítrics són ideals per fer confitures, destacant la de taronja amarga, de la qual només se’n sol trobar en mercats locals o en arbres aïllats en horts, jardins o camps abandonats. De totes les melmelades amb fruita comercial, la de sanguina és extraordinària.

Autor: Salvador Garcia Arbós