Existeixen més de 180 espècies de tòfones al món, però només una minoria tenen interès gastronòmic. Entre aquestes, la ‘Tuber melanosporum’, un bolet soterrat amb un cicle de vida més llarg que la resta dels bolets que trobem al país. Esfèric i de mida variable, d’una mitjana d’uns 5 centímetres, la seva superfície és negra, abonyegada, clivellada per formes poligonals. A l’interior, la carn és negra menys intensa o torrada, molsuda i compacta, amb fines venes de color més clar.
La diversitat d’activitat econòmica que genera el sector de la tòfona inclou molts sectors i actors. A més del valor de la producció, l’assessorament per al conreu, la producció de planta micoritzada en vivers, la recol·lecció en tofoneres silvestres i en tofoneres cultivades, l’ensinistrament de gossos tofonaires, la comercialització de tòfona fresca, la seva transformació, l’elaboració de productes trufats, el tuberiturisme, la gastronomia de la tòfona, les fires i mercats i la recerca.
La Catalunya Central (Anoia, Bages, Berguedà, Osona i Solsonés) és la principal zona productora del país, perquè és un bolet soterrat al qual beneficien les característiques d’aquesta àrea: boscos de roures i alzines humits on a l’hivern fa molt fred. No obstant, també se’n troba a altres indrets del territori com a les Muntanyes de Prades, a la Conca de Barberà, on recullen la ‘Tuber Melanosporum’ i la ‘Tuber Aestivium’ (tòfona d’estiu) de manera silvestre i també de plantaciones tofonaires.
Des del passat dilluns i fins diumenge 28 de febrer, Vic tornarà a ser la capital de la tòfona. Enguany, en format online i compartint protagonisme amb Terol, Castellà i Lleó i l’Occitània (França), les quatre seus del Trufforum, un congrés ideat per l’European Mycological Institute (EMI) per divulgar les bondats d’aquest bolet hivernal.
“El nou format pot suposar una gran oportunitat per a la internacionalització d’un esdeveniment com és el Trufforum, que pretén ser un eix vertebrador de totes les iniciatives, institucions i empreses del sector tofonaire europeu”, ha explicat Daniel Oliach, tècnic del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC).
Així doncs, les quatre seus aniran programant diferents continguts que quedaran penjats a la web www.trufforum.com de manera permanent, pel que serà un material accessible per a tothom, des de qualsevol territori, i consultable en quatre idiomes: català, castellà, anglès i francès.
Molt apreciada des de fa segles per la seva aroma particular, potent i molt agradable, se sol emprar ratllada o en forma de làmines molt fines. Però les seves possibilitats culinàries són enormes. El programa d’activitats proposades des de Vic, n’és una prova. I és que, contribuir a la promoció de l’ús de la tòfona a la cuina, per tal de desmitificar-la, i apropar-la, cada vegada més al consumidor final, és un dels altres objectius de l’esdeveniment.
Així, i amb l’objectiu de representar tot el territori català, el programa inclourà un ‘Recorregut gastronòmic per Catalunya’ de la mà de grans cuiners com Quim Casellas (restaurant Casamar, Llafranc), Rafel Múria (restaurant Quatre Molins, Cornudella de Montsant) o Eduard Aliberch (restaurant Cal Jutge, Orís).
Igualment, i fins l’1 de març, s’impulsen les Jornades Gastronòmiques de la Tòfona amb Osona Cuina i Fet a Osona que tindran lloc a diferentes restaurants de la comarca barcelonina. Més informació i reserves: www.osonacuina.com
Anima’t a consumir tòfona negra a casa! Hi ha llibres que poden ajudar-te a perdre la por a aquest ingredient com ‘La tòfona. Com preparar-la 10 vegades’ de la col·lecció ‘Productes de Mercat’ de Sd Edicions, amb receptes de l’Oriol Rovira, del restaurant Els Casals de Sagàs, al Berguedà, per assaborir-la en entrants, segons plats i postres.
També trobaràs receptes molt senzilles al web de l’Associació de Productors de Tòfona de Catalunya (PROTOCAT), que agrupa als productors de tòfona i altres persones interessades en el conreu d’aquest producte a Catalunya.
I quan el context ho permeti, apunta’t a fer trufiturisme, tuberturisme o turisme micològic a alguna de les zones de producció catalanes. Una bona manera de descobrir el territori a través dels seus productes i productors i, en aquest cas, a més, uns ajudants de luxe: els gossos tofoners. I és que sense l’olfacte d’un gos bén ensinistrat, no hi ha tofonaire que valgui.