Proximitat, el valor afegit de la cistella de la compra
- On Comprar
- Productes
- Productors
- Segells i marques
- Barcelona
- Girona
- Lleida
- Tarragona
Autora: Carme Melià
Què
Quilòmetre zero
Tomàquets, cítrics, fruita fresca, cereals… La venda de productes agrícoles de proximitat està a l’alça, especialment durant i després de la crisi sociosanitària de la Covid-19, quan es va produir un augment de la demanda d’aliments locals o de quilòmetre zero i alhora va créixer significativament l’oferta d’aquests productes en la venda directa dels productors o de circuit curt.
Quan
En pandèmia
L’any 2020, el nombre de productors i elaboradors catalans que van optar pels canals de venda de proximitat va augmentar en un 23%, mentre que les vendes també van créixer de manera molt destacada, especialment en el sector d’horta, on la facturació va arribar a triplicar-se respecte de l’any anterior. Són dades d’un article tècnic publicat pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya.
Per què
Consum compromès
En els últims anys, s’ha apreciat un canvi en les pautes de consum i, cada vegada, són més les persones que compren productes agroalimentaris d’una manera conscient amb un compromís clar amb el territori, la pagesia i els mercats locals. Alhora, aquestes pautes de consum són una aposta per mantenir una alimentació saludable i, de la mateixa manera, fer una compra que tingui en compte la sostenibilitat i el medi ambient.
Per saber-ne més
Territori i pagesia
En un moment en què sembla que les compres a distància on line -sobretot ara que arriba el black friday– són la normalitat, paral·lelament la proximitat està de moda en el sector de l’alimentació i la venda de curta distància guanya terreny entre els productes agroalimentaris. Així es desprén de l’article tècnic Anàlisi de l’impacte del segell de venda de proximitat, publicat pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya.
La crisis sanitària per la Covid-19 sembla ser una de les causes que, cada vegada més, preferim comprar els tomàquets, les taronges o les cols molt més aprop de casa i, si és possible, directament dels pagesos que les conreen. És a dir, el que anomenem productes de quilòmetre zero. Segons l’informe, la pandèmia no només va fer augmentar la demanda de productes agrícoles de proximitat per part de la ciutadania, sinó que també va comportar un creixement important de l’oferta: el 2020, un 23% més de productors i elaboradors de casa nostra van optar pels canals de venda de proximitat.
Virus i confinaments a banda, la compra-venda de proximitat és una tendència a l’alça, relacionada directament amb una major consciència a l’hora de consumir aliments, que impliquen més compromís amb el territori, la pagesia i els mercats locals; i alhora amb la sostenibilitat i l’alimentació saludable. És a dir que, quan anem a fer la compra, veiem la proximitat dels productes alimentaris com un valor afegit. Val a dir, però, que aquesta suposada moda no és tant i tant nova i ja podem parlar de pràctica consolidada, donat que el segell de Venda de Proximitat va néixer el 2013 com un sistema d’inscripció voluntària per a identificar els productes comercialitzats a través de la venda directa o el circuit curt. Actualment hi ha més de 3.000 productors i elaboradors catalans adherits al segell, dels quals, gairebé 200 són cooperatives.
Circuits de venda curts
I la proximitat la percebem no sols en l’origen del producte sinó també en el lloc on el comprem, ja sigui per venda directa per part del mateix productor o elaborador (en mercats i fires o per Internet) o en els circuits de venda curts (amb només un intermediari): botigues, agrobotigues, establiments rurals o de restauració, etc… En aquest sentit, l’anàlisi tècnica indica que “el 6% de la producció agrícola a Catalunya ja es comercialitza a través de la venda directa o el circuit curt”.
El segell de Venda de Proximitat esdevé una eina útil per identificar els aliments que comprem i alhora també és útil per als productors i elaboradors que volen posar en relleu aquest valor afegit dels seus productes. Un 26% d’aquests, a més, també disposa del certificat de producció ecològica del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica. Com a dada curiosa, però, les dades de l’estudi revelen que la proximitat atrau més que l’ecologia: el 77% dels consumidors prefereixen que l’aliment sigui d’aprop abans que que sigui ecològic.
De tota manera, els últims anys ha crescut el nombre de mercats, fires i trobades populars on la venda de proximitat i de productes de quilòmetre zero i ecològics en són els principals protagonistes. Des del 2015, per exemple, la plaça de Riells del Fai (Vallès Oriental) acull cada primer diumenge de mes (excepte a l’agost) la Fira de Proximitat, on es poden adquirir productes agroalimentaris locals i artesania. En la mateixa línia, aquest dissabte 19 de novembre, El Museu Marítim de Barcelona acull la Festa Arrels, que inclou un mercat de proximitat, tastos i activitats diverses per a totes les edats, tot amb la voluntat d’apropar l’entorn rural al món urbà.
Comerç verd
En el cas de la ciutat de Barcelona, a més, s’ha posat en marxa el programa Comerç Verd destinat a fomentar l’oferta d’aliments de proximitat, ecològics i de venda directa dels productors entre els paradistes dels mercats municipals. El projecte està organitzat conjuntament amb l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona i la Federació de Mercats Municipals de Barcelona i permet senyalitzar les parades i els productes que tenen un percentatge consensuat amb tots de productes locals o de llotja; ecològics; o procedents directament del productor o de pagès.
L’objectiu del programa és facilitar l’accés a una alimentació sostenible a tothom i donar un valor afegit als mercats municipals. Els establiments amb més presència en el programa, ara per ara, són els de productes càrnics, les peixateries i les fruiteries. Tot per poder gaudir menjant els millors tomàquets, mandarines o bròquils conreats i collits ben aprop de casa. Del camp al plat en dues passes!
