Les castanyes són marrons

La tardor és un mes marró, el color castany. Les fulles perden el color verd de la vida, poden passar pel groc que avisa i pel vermell de l’agonia, però acaben caient i fonent-se amb la terra. Les fruites que maduren massa comencen a agafar tonalitats marronoses. Hi ha bolets llampants, de colors cridaners, però molts dels que més ens agraden menjar són del color de la pela de la castanya. Els plats de caça, els platillos amb bolets i els rostits amb castanyes són marrons. I això que el l’interior de les castanyes és d’un color que es mou entre l’ivori i el groc, sobretot quan són cuites. 

Les castanyes són de color marró o, tant se val, de color castany. Fa anys, molts i molts d’anys, de les castanyes més grosses en deien marró. De fet, en francès, els marrons són el fruit dels castanyers de conreu. Al Montseny i a la Serra de Prades n’hi havia hagut molts de castanyers. Actualment, segons les darreres estadístiques oficials, s’exploten 98 hectàrees de castanyer, majoritàriament al Montseny, que produeixen un total 38 tones de castanyes, 24 a les comarques gironines i 14 a les de Tarragona. El sector es queixa que pateix actes vandàlics, tant de trencament de branques i com de la gent que cull castanyes, conscientment o inconscientment.

Segons l’Inventari Forestal Nacional, dins del el castanyer ocupa una superfície d’unes 3.000 hectàrees del massís del Montseny, xifra que representa un 10% de la superfície del parc. D’acord amb l’opinió dels experts, calen 6-7 anys de treballs per entrar en producció. Senglars i sequera són els enemics més trivials de les castanyedes, però un dels que més destaquen és la poca inversió en bosc, afecta la rendibilitat baixa i implica molt de sacrifici.

Paradoxalment, per la castanyada es consumeix poca castanya del país, ja que el consumidor es mou més pel preu que per la proximitat: un 75% de la castanya consumida a Catalunya arriba de regions espanyoles, especialment de Galícia, el 18% de la Xina i Turquia i una part de França i el Brasil.

La castanya del país arriba acabada de collir i fresca, tot i que se n’han desenvolupat un ampli catàleg de productes: farina, flocs, galetes, pastissos, licors, melmelades… Tot i això, la castanya torrada en llenya de castanyer, pelada i envasada al buit és excel·lent, tant per afegir a estofats i rostits, com per menjar a cremadent. Confitada en almívar és extraordinària i el marron glacé, una delícia.

Autor: Salvador Garcia Arbós