La temporada dels bolets

Hi ha bolets tot l’any. N’hi ha tot l’any, si es donen les condicions d’humitat i temperatura, però és a la primavera i, sobretot, a la tardor quan s’activa el record atàvic de l’enorme gastronomia boletaire.

En zones de clima mediterrani, si no fa glaçades ni una tramuntana forta que assequi el terreny, hi ha espècies que no paren de créixer, com els rossinyols. D’altres, poden ser presents durant el mig any més càlid, si la humitat acompanya. Així, es poden arribar a collir ceps i siurenys, des de final primavera fins a final tardor; els ous de reig també són tèrmics, però mai es cullen més enllà de l’octubre.

El 2023 és un mal any per a la majoria de boletaires del Principat, especialment els que es mouen a les comarques més castigades per la crisi climàtica. S’ha passat de produccions mitjanes d’uns 30 quilos de bolets per hectàrea, fins a menys de 2 quilos. Certament, la sequera ha fet tant la guitza als boletaires, que s’han hagut de suspendre exposicions de bolets perquè no plou. Les societats micològiques expliquen que final de setembre van sortir bolets, però culpa de les calors i les ventades en van quedar sense. Feia anys que no s’anul·laven exposicions de bolets. De fet, si se n’havien suspès en llocs costaners de les dues puntes del país, era per culpa dels vents secs, però mai per pluja.

Els que no poden passar sense la tradicional menjada de bolets quan arriba la tardor els salva tot el que i es cull d’altres indrets, sigui fresc, dessecat, en conserva o congelat, d’una sola espècie o barrejats. Enguany, en què la sequera també ha afectat el centre d’Europa, arriben bolets, sobretot ceps de molta qualitat, del centre i l’oest de la península ibèrica. 

En paral·lel, desapareixen els prejudicis contra els bolets de conreu, una especialitat en creixement a Catalunya. De fet, al mercat es poden trobar, nets i a punt tirar a la cassola, totes les espècies de gírgoles, xiitakes, xampinyons o bolets de pollancró. A la llarga, la recerca propiciarà que també es trobin espècies que tradicionalment es surten a caçar; de fet, ja es produiexen rovellons en finques amb pinedes i es comercialitza llavor per al conreu de rovellons encerclant pins joves de fins a 15 anys d’edat. Per a molts especialistes, el futur és en els bolets de conreu.

Autor: Salvador Garcia Arbós