Autora: Carme Melià
De crema, de llardons, amb fruita confitada… Les coques són el dolç tradicional de la revetlla de Sant Joan, que celebra el solstici d’estiu, però també es consumeixen en altres revetlles com la de Sant Pere i la de Sant Jaume. Antigament, tenien forma rodona, amb un forat al mig, en record al disc solar. Normalment, la massa es fa amb farina de força, llevat, llet, ous, mantega, pela de llimona ratllada, sucre, anís i sal. Poden ser farcides, o bé incorporar fruita confitada, pinyons i sucre, per sobre.
La revetlla de Sant Joan és una de les cites marcades en el calendari dels pastissers catalans que, enguany, veuen amb optimisme i esperen superar els 1,8 milions d’unitats venudes el 2019. El bon temps, el cap de setmana llarg i les ganes de celebració auguren una campanya de record. Els pastissers destaquen que la tendència de consum tendeix a coques més petites, per poder tastar-ne de diferents varietats.
Les coques en general, dolces o salades, són molt populars a Catalunya i se’n mengen tot l’any. Les de Sant Joan, en concret, són dolces i se solen acompanyar de vi dolç o cava. Deriven del tortell amb ous que es menjava antigament i, inicialment, es feien amb pasta adobada ensucrada i pinyons, Posteriorment, la recepta va incloure cireres i altres fruites confitades. L’origen de les coques prové d’aprofitar les masses de pa que no s’havien inflat. Aquestes es coïen i s’ensucraven, donant lloc a unes postres.
El Gremi de Pastisseria de Barcelona espera que la campanya de Sant Joan d’aquest any recuperi, i fins i tot superi, les vendes prepandèmiques: el juny del 2019 es van vendre més d’1,8 milions de coques. La coincidència d’un cap de setmana llarg, perquè Sant Joan és divendres, amb el bon temps, l’arribada de turisme i les ganes de celebrar una revetlla sense restriccions auguren una campanya que pot arribar a xifres de rècord. Les coques més venudes solen ser les de crema, les de brioix amb fruita confitada i la fullada de llardons. Les farcides (de xocolata, crema, nata…) cada vegada tenen més adeptes, i alguns pastissers també s’atreveixen a innovar amb propostes de sabors i farciments diferents (lemon pie, festucs, matxa…). Fins i tot, algunes gelateries artesanes han creat, els últims anys, gelats amb gust de coca de Sant Joan.
Pel que fa als preus, el president del col·lectiu pastisser, Antoni Bellart, assegura que la intenció és mantenir-los tot i l’augment generalitzat dels costos a casusa de la inflació: “La majoria de pastissers reduïm marge i mantenim preus”, assegura.
Si voleu fer a casa una coca de Sant Joan tradicional, trobareu la recepta aquí.
L’agència Sr. i Sra Cake ha premiat les millors coques del país en la quarta edició d’un concurs que va congregar amb més de 200 coques participants, en cinc categories diferents. La millor Coca Tradicional va ser la presentada pel Forn de Pa i Pastisseria Gil, de Barcelona, que va destacar per la qualitat del seu brioix de massa mare. La Pastisseria i Fleca Cal Parra, d’Olost, es va endur el premi a la millor Coca de Crema i Pinyons, per la disposició i quantitat perfecta de crema.
L’Atelier de Barcelona va presentar la coca més original amb una combinació de Tatin i brioix. La coca cruixent de llardons de la pastisseria Viñallonga de Montornés del Vallès va endur-se el premi en la categoria de Llardons i la Pastisseria Brunells de Barcelona va conquerir el jurat amb una coca de format rodó en la categoria de Xocolata.
Per assegurar l’èxit de la coca, el Gremi de Pastisseria apunta que les fermentacions llargues i lentes de la massa donen peu a un dolç esponjós i aromàtic, que s’ha d’elaborar amb productes de qualitat i es menja acabada de fer, per evitar l’ús de conservants. Tot i que es fan de formes diverses, la més tradicional és l’ovalada i, segons la tradició, ha de ser el doble de llarga que d’ampla, i amb els angles arrodonits, per mostrar la proporció entre el dia i la nit en Sant Joan, la més curta de l’any.
Per aquestes mateixes dates, a Ciutadella se sol menjar la coca bamba (o ensaïmada de Menorca) amb motiu de les festes patronals de Sant Joan; un dolç també habitual en les festes d’altres poblacions de l’illa, acompanyada de xocolata calenta. D’altra banda, al sud del País Valencià també es tradicional menjar una coca tapada de tonyina, que s’anomena de Sant Joan.