La calçotada, una festa

Inici>Notícies >A fons >La calçotada, una festa
1
  • La calçotada, una festa
  • Entre els mesos de novembre a abril, la calçotada s’ha convertit en un esdeveniment on es combina gastronomia i festa al voltant d’un producte tan singular com és el calçot.
  • L’origen
    El calçot va ser descobert a finals del segle XIX per un pagès vallenc, conegut amb el nom de “Xat de Benaiges”. Fou Benaiges qui començà a coure a la brasa els grills tendres nascuts de la ceba vella, conreats especialment per a ésser cuits a la flama, com també fou ell qui s’enginyà l’amaniment o la salsa romesco en la que encara avui seguim sucant els calçots.

    L’origen etimològic de la paraula “calçot” ve del procés del conreu: calçar la terra sobre la ceba. Quan la ceba ha germinat i ha crescut, s'arrenca del terra que l’ha acollida i es torna a plantar, i s’acumula terra sobre els brots de la ceba vella deixant que quedi mig colgada; hi ha un precepte agrícola que diu “la ceba ha de sentir les campanes”. El procés d’anar rodejant de terra la ceba grillada es repeteix durant tot el creixement del brot: per aquest motiu s’aconsegueix que la tija quedi blanca entre uns 20-30 cm. També diu la veu de l’experiència de la pagesia, que és millor plantar els calçots en temps de lluna vella.

    La calçotada té el seu origen a l’Alt Camp, sent Valls la pàtria indiscutible del calçot. Allà la tradició és trobar-se per menjar els calçots, i es remunta fins a principis del segle passat.

    Actualment, fer una calçotada és un motiu per trobar-se amb la família o els amics, a la muntanya o en un restaurant, amb un porró a les mans: la calçotada és una ocasió per a gaudir d’una jornada peculiar i divertida on tothom hi participa.

    Actualitat
    Cal destacar com els restauradors d’arreu del territori han aprofitat aquest recurs gastronòmic per comercialitzar-lo, així és com ha esdevingut un dels plats estrella de la temporada d’hivern. També les agències de viatges han inclòs les calçotades com una nova atracció en els seus itineraris, desenvolupant una sèrie de rutes gastronòmico-culturals on el calçot és el protagonista, convertint-se en un motor econòmic de la comarca de l’Alt Camp.

    Cada any l’últim diumenge de gener Valls acull la GRAN FESTA DE LA CALÇOTADA, una diada festiva, popular i promocional entorn del calçot que aquest any s’ha declarat festa lliure de transgènics, promovent així una alimentació saludable. Valls durant aquest dies està abocada al calçot, i tota la població, els carrers i les places queden impregnades d’un marcat tipisme. Al web www.cambravalls.com/calçotada trobareu tota la informació de l’esdeveniment i un llistat de restaurants que durant tota la temporada tenen calçots a les seves cartes.

    El ritual de menjar calçots
    El ritual de tota calçotada comença amb la delicada operació de preparar els calçots. Cal tallar les fulles verdes a una mida, i les arrels. Llavors els calçots es posen a les graelles, on el foc, ben organitzat i viu, ha de fer la seva feina. Durant l’operació de cocció cal retirar les graelles del foc un parell o tres de vegades per a procedir a girar els calçots un a un. Quan són cuits, és a dir, quan estan tous de la punta i totalment negres de la part de fora, es guarden ben embolicats amb paper de diari per a mantenir-ne l’escalfor. Els calçots s’han de fer a la brasa, i preferiblement amb els brots que s’han tret d’esporgar les vinyes. Un cop fets, tradicionalment es serveixen a la taula en una teula, la qual ajuda a mantenir l’escalfor i menjar-nos-els al seu punt. S’han de pelar traient la capa exterior que ha quedat més brasejada a causa del foc, i tot seguit es suca el calçot a la salsa de romesco, ingredient indispensable de la calçotada. D’aquesta salsa en trobem moltes variacions, ja que cada família o restaurant té una recepta pròpia. No obstant, en essència gairebé totes tenen els mateixos ingredients. Poden trobar-ne diferents receptes a la gastroteca.cat.

    Els calçots són un primer plat força complet, que  s’acostuma a acompanyar de segon amb carn de xai, botifarres, llonganissa, botifarra de ceba, xoriços... tot fet amb les brases que han quedat de la foguera. Un altre producte indispensable de les calçotades son les carxofes que, fetes a poc a poc a les brases, estan delicioses i que ara, com els calçots, estan en el seu moment més optin de consum.

    La peça indispensable per gaudir d’una bona calçotada és el vi i el cava, un maridatge ideal per fer del dinar una jornada inoblidable. En aquests últims anys els restauradors han afegit un element més a la calçotada, els pitets que tothom es posa per no embrutar-se, convertint-se en una peça més que fa de la calçotada un esdeveniment únic.

    Arribar a aconseguir que un fet gastronòmic es converteixi en un fet lúdic, amb tot el ritual que suposa fer una calçotada, és un clar exemple de com un producte tradicional i simple, es pot convertir en un esdeveniment comercial, sense perdre identitat pròpia. Les calçotades són en definitiva un moment per trobar-nos i passar-nos-ho bé.

    Acabem aquest article tot fent referència al famós director de cinema i artista català Bigas Luna que en el pròleg del llibre “La cuina dels calçots” diu:

    "El CALÇOT, el porró i els castellers, son les tres coses de casa nostra que sempre m’han fascinat, surten de la terra y em fan mirar al cel"

     

    Bibliografia:

    LA CUINA DEL CALÇOT de Joan Jofre y Agustí Garcia (Cossetània Edicions – Col·lecció El Cullerot)

    EL CALÇOT I EL SEU ENTORN de diversos autores (Cossetània Edicions )

     

     

    Gener del 2009

     

Productes:
Comentaris rebuts (0)
  • banner vols ser a gastroteca
  • amb distintiu
  • es temporada de
Notícies Gastroteca
No us perdeu cap esdeveniment
Registreu-vos al butlletí
Informeu-vos de les nostres novetats:
Xarxa gastroteca.cat
  • Facebook
  • youtube
  • flickr
  • twitter
Aplicatius mòbils
Aplicatius Mòbils
Una nova forma de connectar-se a gastroteca.cat
Mapa interactiu
 
Trobeu el que busqueu en el nostre mapa.