Els aliments locals reivindiquen la seva sostenibilitat

Inici>Notícies >A fons >Els aliments locals reivindiquen la seva sostenibilitat
1
  • Des del sector es demanen campanyes per informar dels beneficis mediambientals dels aliments de proximitat i millorar-ne la identificació al punt de venda

  • 02/03/2011
  • Els aliments locals reivindiquen la seva sostenibilitat
  • A banda de la seva qualitat i dels beneficis per a la salut, la contribució a preservar el medi ambient dels productes locals és un dels seus aspectes més valorats per als consumidors. Tot i així, els experts reclamen més campanyes de conscienciació i millores en la identificació d'aquest tipus d'aliments un cop al mercat.

  • "Els aliments de proximitat ens ajuden a preservar el nostre entorn perquè en escurçar distàncies abaratim costos energètics pel que fa al transport i reduïm la repercussió que aquest pugui tenir en el cicle de producció", explica Ignasi Cubiñà, director d'EcoIntelligentGrowth, una consultoria per a la sostenibilitat de Barcelona. La de Cubiñà és l'opinió més generalitzada entre els experts a l'hora de parlar sobre la sostenibilitat dels productes locals tot i que "no sempre que siguin locals garanteix que siguin millors, especialment si la cultura de productors i consumidors no està alineada". Cubiñà és dels que aposta per augmentar-ne la producció a base de "refertilitzar els nostres sòls i fer-los més productius eliminant gradualment l'ús de substàncies químiques sintètiques tòxiques". En la mateixa línia, Isabel Coderch, responsable de menjadors escolars sostenibles de la Fundació Futur, també remarca que "les produccions locals comporten menys emissions de CO2 associades al transport tot i que sovint es donen incoherències tan grans com que cebes produïdes a Catalunya són transportades a Holanda per la manipulació i tornen al nostre país per vendre's. Això de sostenible en té molt poc". Però no només s'obtenen beneficis en el capítol d'emissions "també hi ha un menor impacte associat als aliments donat que si el trajecte de transport és curt, no es necessita una climatització dels productes i es redueixen les mermes provocades pels moviments a grans distàncies", segons afirma Joan Riera Davall, investigador de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals. A l'hora de parlar del canvi climàtic, el sector coincideix en reclamar la implicació de la societat per poder "lluitar contra els factors que l'estan provocant", com assenyala Enric Bartra, investigador a l'Institut Català de la Vinya i el Vi que precisa que aquest fet "pot portar una modificació de les condicions de vegetació de la vinya, però la viticultura i l'enologia permeten seguir amb productes tradicionals i adaptar-nos als nous consumidors".

     

    Alguns no es conformen amb el nivell de sostenibilitat de les produccions locals i reclamen l'ús mètodes de conreu i producció sense adobs ni afegits químics. "És fonamental que l'explotació sigui d'agricultura integrada i respectuosa amb el medi ambient, no només local", afirma Riera, una opinió que comparteix Coderch donat que "llavors l''impacte ambiental és molt més baix". També hi ha qui va més enllà i reivindica un tipus de conreu com el de producció biodinàmica, poc estès al nostre país, que parteix d'un concepte d'interacció entre el cosmos, la terra, les plantes i l'home i que creu que el millor adob és la capa que proporciona la pròpia estació. "La producció biodinàmica dóna molt millors resultats qualitatius que l'ecològic. La prova és que els millors restaurants quan proven els aliments biodinàmics ja no volen res més", explica Joan Salicrú, de Vivers Salicrú, pagès que cultiva verdures i hortalisses a Vallgorguina (Vallès Oriental) per bé que reconeix que "conrear així és molt sacrificat: has d'estar-hi a sobre. És per això, que no puc anar ni a fires ni enlloc. Qui vulgui comprar, ha de venir a l'explotació".

     

    Malgrat hi ha consens sobre el fet que els últims anys ha augmentat entre la població la consciència sobre els beneficis mediambientals dels aliments de proximitat, també hi és a l'hora d'afirmar que s'han de seguir impulsant campanyes de difusió i per millorar-ne la identificació un cop al mercat. "El problema que tenim és que els productes no porten el distintiu de "petjada de carboni" o una ecoetiqueta agrícola que indiqui l'impacte en la producció al camp, del transport i de l'envàs", reivindica Riera. Un distintiu que, com Comenta Coderch, posi de manifest que "encara ens falta avançar molt en l'etiquetatge". "Amb la normativa actual costa molt poder identificar on es produeixen els aliments transformats. Per exemple, la majoria de llegums bullits que trobem als supermercats només indiquen el lloc d'envasat i el consumidor no pot veure que quasi bé tots aquests llegums vénen de Canadà o Turquia", exposa. "És important que tinguem present què mengem i saber d'on prové per tenir criteri a l'hora d'anar a comprar", remarca Jordi Romero, de l'empresa X3 estudis ambientals dedicada a "determinar la franja de població que pot ser receptiva a aquesta sensibilitat i trobar les maneres de traslladar-li el missatge".

Enllaços:
Municipis: Catalunya.
Comentaris rebuts (1)
  • maria
  • 03/10/2011 a les 20:16 pm (Europe/Berlin +02:00)
  • "aquest estiu molts pagesos de Torroella i rodalies han decidit arrencar d\'arrel tots els presseguers perque no els hi surt a conte que s\'els pagui entre 0,15 a 0,20 cèntim d\'€ el kilo. Molt injust no pagar per la gran qualitat i sabor que tenen; gran equivocació del mercat actual. Productes bons que es van perdent i dificilment recuperarem."
    • La seva puntuació
    • 4 estrelles
    • 4 estrelles
    • 4 estrelles
    • 4 estrelles
  • banner vols ser a gastroteca
  • amb distintiu
  • es temporada de
Notícies Gastroteca
No us perdeu cap esdeveniment
Registreu-vos al butlletí
Informeu-vos de les nostres novetats:
Xarxa gastroteca.cat
  • Facebook
  • youtube
  • flickr
  • twitter
Aplicatius mòbils
Aplicatius Mòbils
Una nova forma de connectar-se a gastroteca.cat
Mapa interactiu
 
Trobeu el que busqueu en el nostre mapa.