El paper dels mitjans en la comercialització dels productes locals

Inici>Notícies >A fons >El paper dels mitjans en la comercialització dels productes locals
1
  • Detecten mancances per donar-se a través dels mitjans de comunicació i apunten solucions com compartir recursos entre empreses

  • 11/01/2011
  • El paper dels mitjans en la comercialització dels productes locals
  • El mitjans de comunicació ocupen un rol central en les percepcions socials, comportaments i les tendències de consum. Un recent estudi de la Fundació Món Rural posa de manifest les mancances pel que fa a la comunicació en el sector agroalimentari i apunta la necessitat d'incorporar més formació i professionals per augmentar la presència mediàtica del sector.

  • El primer que cal observar és que existeix insatisfacció en el sector agroalimentari en relació amb la comunicació. Dos terços dels enquestats manifesten disconformitat vers com són cobertes les seves realitats pels mitjans de comunicació nacionals. I només un de cada cinc n'està satisfet. Val a precisar que hi ha característiques de l'espai mediàtic actual que són gairebé universals com per exemple primar la informació del que succeeix a ciutat, per exemple, i un determinat tipus de notícies: una collita magnífica té menys possibilitat d'obrir un noticiari televisiu que una pedregada que l'hagi malmesa. Tanmateix, Carles Díez, cap d'Economia del diari El Segre, ho matisa: "Això és així però també he de dir que la bona notícia sí que és notícia per a nosaltres sobretot si correspon a alguna producció del sector a les terres de Lleida per raons de proximitat, però és quan la llegeixen a diaris com el nostre que TV3 ho troba notícia i ho recull l'endemà".

     

    Un altre dels punts que posa de manifest l'estudi és la manca de professionals de la comunicació en les empreses. Problema que, en cas de les microempreses, només té la solució que l'estudi mateix ja apunta: la necessitat d'agrupar-se. En aquest marc es posa èmfasi en la figura del periodista, tant el que subministra la informació des de l'empresa del sector com el que la rep des del mitjà de comunicació. Però en aquest darrer món tot acaba depenent de la sensibilitat de país que tingui el periodista concret. N'hi ha que li costarà escapar a l'imaginari urbà en el qual es belluga mentre que també existeix el que té el país sencer com a imaginari de referència, i malgrat la migradesa de mitjans i de temps que sol acompanyar aquesta feina, busca una cobertura àmplia de cada notícia. Existeix una altra via de donar a conèixer notícia del producte agroalimentari que és la d'aconseguir seduir un cuiner d'elit que, objecte com és d'atenció mediàtica, serà ell qui farà famós un pagès: el senyor Josep Martorell, pagès de Pineda, s'ha donat a conèixer per subministrar pèsols i maduixes al restaurant Sant Pau. La seva titular, Carme Ruscalleda, ens reconeix que té per norma facilitar els noms dels seus proveïdors: "Tothom té dret a guanyar-se la vida i, si així els ajudem, endavant". Ruscalleda, per cert, ha fet a la Gastroteca valoracions molt elogioses del llibre Compra a pagès, vademècum de la venda directa de producte agroalimentari publicat per la Direcció General de Comerç. Tanmateix, hi ha d'altres xefs més reticents a publicitar qui els proveeix de producte. Alguns ho són perquè la popularització llevaria exclusivitat al plat que serveix a taula. I d'altres per alguna experiència negativa: el cuiner mediàtic comenta en una entrevista que compra el pa a tal fleca, i al cap de no res hi ha cues que potser faran que el flequer ampliï la producció i se'n ressenteixi la qualitat. La fórmula suggerida per aquests darrers cuiners és mantenir el secret i pagar-lo adequadament: el carnisser potser no guanyarà clients nous dels seus embotits però sí que n'obtindrà més diners pel fet de servir a un restaurant gastronòmic. En realitat, avui dia, el cuiner, atesa l'atenció que rep dels mitjans de comunicació, és un prescriptor alimentari de primer nivell. Però molt sovint no fa sinó de transmissor d'un coneixement que, qui el té de debò, és un altre prescriptor, a voltes també conegut, però no tant: el botiguer especialitzat. Ada Parellada, cuinera notòriament mediàtica -publica llibre rere llibre i sempre fa algun programa de ràdio i televisió o altre-, se'ns sincera: "Els cuiners no tenim temps d'anar de poblet del Pirineu en poblet del Pirineu per descobrir-hi obradors artesanals de formatges. És l'artesà qui el busca per oferir-li el producte. I encara és més habitual que utilitzem el camí del prescriptor intermedi. Continuant en l'exemple del formatge, qui en sap de veres perquè aquesta és la seva feina és el botiguer de confiança. En el nostre cas, Eva Vila, de Vila Viniteca. Però, deixeu-me dir també que la decantació del consum cap unes varietats concretes s'imposa perquè el producte és bo i, sobretot, s'adiu bastant al gust del públic. Mireu què ens ha passat al Semproniana amb les patates. Ens preocupem d'oferir varietat i qualitat però, comentari favorable que rebem d'un client, comentari que, no falla, el fa de la Mona Lisa que és la patata més normal de totes. El motiu, evident: és la que més ens agrada i aquest és un factor determinant del fet que s'hagi imposat en el mercat. A banda que també té més rotació de gènere".

     

    Finalment, existeix un darrer fenomen a comentar en relació a la comunicació agroalimentària i és que, quan el missatge és rebut i incorporat al bagatge de coneixements del públic general, llavors l'operació pot morir d'èxit per abús en el seu seguiment. La promoció del cava brut, en detriment de l'antigament omnipresent semisec, va ser tan eficient que ara el bevem fins i tot per postres i de vegades això té molt poc sentit. O l'arròs mateix: la campanya en favor de l'arròs bomba ha estat formidable tant és així que avui dia se n'utilitza en plats de cocció suau on no fa cap servei la resistència a l'esclat en un segon bull que proporciona aquesta varietat. Però una cosa és evident: de tot no se'n pot saber. La solució, per tant, potser no consisteix tant a tenir traça per escollir el producte com a tenir-la per escollir el prescriptor. Sigui el mitjà de comunicació; el botiguer; i el cuiner de confiança.

Enllaços:
Comentaris rebuts (1)
  • dobleclic
  • 13/01/2011 a les 13:45 pm (Europe/Berlin +01:00)
  • "molt bona la vostre comunicació i l´app per l´iphone... però... ara falta omplir-la amb proveidors de pagès... o es que no hi han... (si més no a la Cerdanya...) :( diria que ja no en queden i que ja no es gaire rentable..."
    • La seva puntuació
    • 5 estrelles
    • 5 estrelles
    • 5 estrelles
    • 5 estrelles
    • 5 estrelles
  • banner vols ser a gastroteca
  • amb distintiu
  • es temporada de
Notícies Gastroteca
No us perdeu cap esdeveniment
Registreu-vos al butlletí
Informeu-vos de les nostres novetats:
Xarxa gastroteca.cat
  • Facebook
  • youtube
  • flickr
  • twitter
Aplicatius mòbils
Aplicatius Mòbils
Una nova forma de connectar-se a gastroteca.cat
Mapa interactiu
 
Trobeu el que busqueu en el nostre mapa.