El comerç agroalimentari aposta per innovar per assegurar-se el futur

Inici>Notícies >A fons >El comerç agroalimentari aposta per innovar per assegurar-se el futur
1
2
  • Empreses com la peixateria-restaurant Fishop, el formatger Mas Marcè i el pastisser Enric Rovira  han cregut en la innovació com a via per diferenciar-se i fer-se un lloc al mercat

  • 31/03/2011
  • El comerç agroalimentari aposta per innovar per assegurar-se el futur
  • Els últims anys el terme innovació s'ha posat de moda sobretot perquè el context econòmic i financer ha abocat moltes empreses a implementar noves estratègies per comercialitzar els seus productes i serveis. Una aposta, no exempta de dificultats, que troba en el sector agroalimentari nombrosos casos d'èxit i bones pràctiques.

  • "A Catalunya entenem la innovació des d'un punt de vista ampli que abarca recerca i desenvolupament tecnològic però també màrqueting i comercialització on disposem d'exemples d'èxit d'empreses agroalimentàries", constata Joan Martí, gerent de l'Àrea de Dinamització de Clústers d'ACC1Ó, l'agència pública que treballa per impulsar la competitivitat i internacionalització de les empreses catalanes. Els últims anys han proliferat les iniciatives innovadores, empeses per l'ànim de superar el context econòmic, però també els centres i espais que han contribuït a desenvolupar-les, com per exemple el Rural Living Lab Pirineus, de Solsona, que depèn del Centre Tecnològic i Forestal i "dóna suport i orientació a persones o petites empreses que tenen una nova idea de comercialització". "Nosaltres estem en condicions de testar-ho i de poder assessorar tècnicament, avaluar la peribilitat del producte o estudiar conjuntament la logística del projecte", afirma Rosa Florensa, la seva responsable. Però quin és el secret per poder innovar amb garanties d'èxit? "La tecnologia juga un paper clau: plats preparats, nous packagings, biotecnologia, xarxes socials per millorar el màrqueting i la comercialització", enumera Martí. "Un altre dels aspectes fonamentals és la sostenibilitat i els canvis que aquesta requereix en el model productiu i empresarial", afegeix Eric Enguita, gerent de l'Associació d'Empreses Innovadores Innoví, amb seu a Vilafranca del Penedès. I les principals dificultats? "El finançament i la falta de més recursos públics dedicats a la investigació", considera Jordi Rotllan, president de la Fundació Comerç Ciutadà, que agrupa les associacions de comerciants de centres urbans. "Els principals entrebancs deriven de la manca d'interiorització de la innovació com a procés estratègic; la falta de dimensió de l'empresa i de la dificultat d'introduir novetats en un sector d'oferta abundant", afegeix Martí.

     

    Els experts associen normalment innovació amb internacionalització, "l'altra gran font de competitivitat per a les nostres empreses". "Ambdós conceptes estan interrelacionats perquè per explotar un mercat extern amb un producte o servei consistent, cal un factor diferenciador i uns processos productius o comercials en constant revisió", valora Martí. Però no necessàriament la innovació sempre ha de donar-se en empreses exportadores, com afirmen des de Llet Nostra que circumscriu la venda de llet a Catalunya on s'ha convertit en la quarta marca més venuda. "Ens considerem innovadors pel model participatiu del nostre projecte empresarial que dóna sortida a la llet dels nostres ramaders i garanteix el futur de les explotacions; també perquè som l'única marca enfocada només al mercat català", afirma Xavier Tubert, president de la cooperativa, que té la planta de producció a Vic. "La innovació i la internacionalització són dos conceptes claus per poder créixer que agafen força quan van plegats, però en el cas de Llet Nostra la nostra raó de ser és el mercat intern", afegeix.

     

    Més enllà de Llet Nostra, al sector agroalimentari són habituals els casos d'empreses que han trobat en la innovació el seu camí cap a l'èxit i la notorietat. Per exemple -un dels més recents-,  l'elaborador Mas Marcè, de Siurana d'Empordà, que amb el seu formatge Llanut, premiat al Fòrum Gastronòmic de Girona i que té la particularitat d'estar embolcallat amb llana d'ovella, ha aconseguit endur-se elogis i unes expectatives comercials que conviden a l'optimisme. Un altre exemple són els expenedors de llet fresca pasteuritzada que s'han escampat per diversos pobles i ciutats de Catalunya a partir de la bona acceptació aconseguida pels primers que van entrar en funcionament ara fa dos anys i que venen llet directament del pagès al consumidor. Menció a part, mereix l'expenedor del Mas Pujol, a Calldetenes, que va ser el pioner en vendre-hi llet crua, és a dir, sense pasteuritzar i a més a la pròpia explotació. Des de fa uns mesos, La Vaqueria d'Osona, de Gurb, ha començat a explotar el negoci a través d'un sistema de franquícies.

     

    També han fet fortuna els últims anys els establiments que han trobat una oferta comercial mixta i han sabut donar-li un valor afegit de cara al client: des de les llibreries-cafeteria a lllibreries-restaurant fins als forns de pa amb barra de bar o que organitzen activitats, cursos i jornades. És justament en aquest segment on ha triomfat el restaurant-peixateria Fishop que han impulsat recentment Eduard Solé i el cuiner Marc Gascons. Es tracta d'un establiment que ofereix peix fresc que es pot comprar per emportar; triar perquè te'l cuinin allà mateix o bé menjar-te'l a la carta. "Sense inventar-nos res, sí que hem buscat la diferenciació respecte altres fórmules sabent el que el client volia perquè som professionals de la restauració i ens agrada el nostre ofici", valora Gascons a l'hora de justificar la gran acceptació que està tenint el seu negoci. "Això sí en la nostra cuina, primem per damunt de tot la qualitat del producte i també el seu preu; per això comprem directament el peix a la llotja i podem donar un preu més assequible al client". La carnisseria Andreu, de Sabadell, que va incorporar la degustació i es va traslladar al centre comercial de l'Illa, de Barcelona; la renovació del negoci familiar duta a terme pel pastisser Enric Rovira; i Chocolat Factory, de Sant Cugat del Vallès, que ha crescut amb franquícies i propostes sorprenents en el producte i la presentació, són altres exemples innovadors que s'han fet un lloc al mercat. Com també ho és El Priorat, un model evident d'innovació que neix de la confluència del factor humà amb l'entorn i del moment històric idoni per fer un salt endavant: el canvi de paradigma dels vins de la comarca tenen la signatura de noms com Álvaro Palacios i René Barbier, prioratins d'adopció.

Enllaços:
Municipis: Catalunya.
Productes:
Comentaris rebuts (0)
  • banner vols ser a gastroteca
  • amb distintiu
  • es temporada de
Notícies Gastroteca
No us perdeu cap esdeveniment
Registreu-vos al butlletí
Informeu-vos de les nostres novetats:
Xarxa gastroteca.cat
  • Facebook
  • youtube
  • flickr
  • twitter
Aplicatius mòbils
Aplicatius Mòbils
Una nova forma de connectar-se a gastroteca.cat
Mapa interactiu
 
Trobeu el que busqueu en el nostre mapa.