Projecte per recuperar i difondre productes tradicionals

Inici>Notícies >Actualitat >Projecte per recuperar i difondre productes tradicionals
1
Autor: Tomàquets de penjar, varietat tradicional catalana (foto: Fundació Miquel Agustí).
  • La iniciativa ja s'ha dut a terme anteriorment amb èxit amb aliments com la mongeta del ganxet i el tomàquet de Montserrat

     

  • 10/02/2011
  • Projecte per recuperar i difondre productes tradicionals
  • La Fundació Miquel Agustí, en col·laboració amb la Universitat Politècnica de Catalunya i l'Ajuntament de Sabadell, durà a terme al llarg d'aquest any un projecte ingent en favor d'espècies agrícoles tradicionals catalanes que han retrocedit en favor de varietats foranes.

     

  • Joan Casals, tècnic del projecte, posa l'exemple de l'èxit aconseguit en iniciatives anteriors amb productes com el fesol de Santa Pau, el tomàquet de Montserrat i de penjar, el calçot de Valls i la mongeta del ganxet i que han afavorit una represa del seu conreu i comercialització alhora que, en el algun cas, un reconeixement administratiu en forma de Denominació d'Origen. El projecte, que tot just ha endegat la Fundació Miquel Agustí i amb finançament de la Fundación Biodiversidad, recorrerà els espais agraris de la Xarxa Natura 2000 de Catalunya, que comprèn un milió d'hectàrees de conreu, per trobar i identificar llavors tradicionals en desús que algun pagès hagi conservat; serà, per tant, aquest primer pas, de recerca i documentació, el que permetrà evitar solapaments amb tasques ja fetes per col·lectius que també es dediquen, potser de manera més local, a la mateixa tasca de recuperació. El segon pas consistirà a estudiar quines llavors, d'aquelles que hauran estat convenientment emmagatzemades en bancs de germoplasma, valen més la pena de promoure. Una promoció que pot prendre diferents vies, sigui la vindicació del producte pels col·lectius de cuina de la zona que es tracti, sigui la sol·licitud d'algun reconeixement oficial de qualitat. De moment som a l'inici d'una tasca que es presumeix ingent.

     

    A l'hora de determinar si un producte és autòcton, Casals exemplifica la seva manera d'actuar amb el tomàquet de penjar: "El fet que existeixen cites de principis del segle passat que ens parlen de l'ús d'aquest tomàquet ens fa considerar que n'existeix una cultura gastronòmica. De fet tot va lligat, el producte es conreava aquí perquè les condicions eren adecuades i el pagès ja feia una selecció de llavors en funció de quines donaven millor resultat i tenien més acceptació i demanda. I finalment el consum es traduïa en cultura i tradició gastronòmica i en presència als receptaris. El problema és que en el món de l'agricultura existeix la còpia i, clar, d'aquest prestigi aconseguit pel tomàquet de penjar català, després se n'ha pogut aprofitar una varietat vinguda de l'altra punta del món i que trobes al mercat a un preu molt més barat. Però, com que no és igual de bona, baixa el prestigi i la demanda. Per això és tan important, que poguem identificar producte i procedència". I és que, a banda del factor del gust, n'existeixen també de medioambientals que aconsellen prioritzar l'ús de la varietat propera: sempre serà menor la despesa energètica en trasllats rere la comercialització i sempre haurà tingut menys temps a perdre frescor, a banda que és només aquest consum el que permetrà que continuem tenint pagesia amb tot el que això implica econòmicament i territorialment.

     

     

     

Comentaris rebuts (0)
  • banner vols ser a gastroteca
  • amb distintiu
  • es temporada de
Notícies Gastroteca
No us perdeu cap esdeveniment
Registreu-vos al butlletí
Informeu-vos de les nostres novetats:
Xarxa gastroteca.cat
  • Facebook
  • youtube
  • flickr
  • twitter
Aplicatius mòbils
Aplicatius Mòbils
Una nova forma de connectar-se a gastroteca.cat
Mapa interactiu
 
Trobeu el que busqueu en el nostre mapa.