Rossinyol

És un bolet massís, que va del groc daurat o ataronjat, fins al marró clar, segons com hi incideix el sol. Té forma d'embut amb el peu i el barret poc diferenciats. El rossinyol creix als boscos planifolis, amb preferència per les rouredes i pinedes, des de la primavera fins a la tardor. La seva carn és ferma i la seva olor és un punt dolça i afruitada. Tot i que es pot menjar cru, per la seva textura es fa difícil de pair. És excel·lent en guisats i estofats i s’adiu tan amb la carn com amb el peix.

En trobem de frescos en temporada, i també secs i laminats en alguns mercats i botigues especialitzades.

Com a bolet que és, està constituït principalment per aigua, fibra, vitamines i minerals. No aporten gens de greix i pocs hidrats de carboni. Quan estan secs, es concentren tots els seus components, de la mateixa manera que ho fan que els seus sabors i aromes. Nutricionalment, es poden encabir dins del grups de verdures i hortalisses, de les quals es recomana una consum diari. A més, els bolets són una de les poques fonts, no marines, de iode. Són eneficiosos també pel seu contingut en fòsfor, necessari per la formació d'ossos i dents, i ergosterol, un compost que es transforma en vitamina D, la qual afavoreix una correcta absorció del calci.