Presenta colors vius, blanc i vermell. En època de creixement té forma d’ou, i a mesura que es fa gran perd el vel protector, i el barret adquireix a poc a poc forma aplanada. La seva carn és tendra, dolça i exquisida, i d'olor suau. S’ha d’anar molt en compte a l’hora de collir-ne perquè es pot confondre fàcilment amb el reig bord (Amanita Muscaria) molt verinós. Viu a les terres baixes en boscos de planifolis, associat bàsicament amb suros, alzines, roures i castanyers. Fructifica des de la primavera fins a començaments de la tardor, i no és gens amant del fred. Es exquisit cru, tallat en làmines primes i també a la brasa.
En trobem puntualment frescos en temporada en alguns mercats.
Els ous de reig, com la resta de bolets són principalment aigua, fibra, vitamines i minerals, ja que no aporten gens de greix ni quasi bé hidrats de carboni. Quan estan secs, es concentren tots els seus components, al igual que els seus sabors i aromes. Nutricionalment, es poden encabir dins del grups de verdures i hortalisses de les que se'n recomana una consum diari. A més, els bolets són una de les poques fonts, no marina, de iode. Beneficiosos també pel se contingut en fòsfor, necessari per la formació d'ossos i dents, i ergosterol, un compost que es transforma en vitamina D, la qual afavoreix una correcta absorció del calci.